El canon pels drets d'autor torna a estar de moda. El canon és una remuneració compensatoria per la copia privada a Espanya (copia privada no és el mateix que copia de seguretat; la copia privada és legal inclús sense tenir l'original). Abans de la fi del mes, els ministeris d'indústria i cultura hauràn de fixar quins suports digitals pagaràn aquest canon, degut a que l'acord entre discogràfiques i entitats de gestió no s'han pogut posar d'acord.
L'aplicació del canon és una mesura conflictiva, perquè evidentment, si jo em compro un cd, no tinc perquè utilitzar-lo per a ficar-hi música protegida (o altres continguts protegits). El puc utilitzar per ficar les fotos del meu últim viatge, o per el meu treball. Tot i així em sembla bé l'existència d'un canon, ja que és evident que no es pot controlar persona per persona l'ús que fa d'un cd, i també és evident que es fan moltes còpies privades. Se'ns tracta com una "massa social" i no com a individus, però francament, és entenible.
Ara bé, si paguem aquest canon, no podem permetre les següents coses:
-DRM (Digital Rights Management). O altrament dit, sistemes anticòpia. Si jo pago per poder copiar, perquè no m'ho deixeu fer?
-Ilegalització dels P2P, com ha succeit a Alemania. Pequè és legal passar un cd copiat a un amic i no ho es passar-lo a algú de l'altra punta del món?
Per tancar el tema us deixo amb un video interessant que espero que veieu:
No hay comentarios:
Publicar un comentario