Plegar, mentir...

MIQUEL PUEYO - SEGRE

Les eleccions provoquen víctimes. A les Balears, l'encara president Jaume matas ha anunciat la seua retirada de la política, en el mateix moment d'adonar-se -desprès de quatre setmanes de dinars i negociacions- que Unió Mallorquina no atorgaria al PP el suport parlamentari imprescindible perquè tornés a governar. No sé què pensaran els electors baleàrics de la inconstància del candidat popular, si tenim en compte que és un polític certament valuós i intel·ligent, però també un home que ha descobert ben aviat que això de l'oposició no fa per ell. Doncs hi podia haver pensat abans...

Mentrestant, a França, i gairebé al mateix dia, una altra perdedora ambiciosa -la candidata socialista Ségolène Royal, que ara aspira a empendre una depuració exhaustiva dels actuals dirigents del socialisme françès, començant pel seu ex-company François Hollande- ha declarat a un canal de televisió que si va fer figa a les eleccions presidencials és perquè li va tocar defensar promeses imposades pel seu partit -com la setmana de 35 hores i l'augment del salari mínim-, que ella considerava mancades de credibilitat. Doncs va ben orientada la senyora Royal perquè si creu sincerament que d'aquesta manera s'espolsa la responsabilitat dels resultats electorals, carregant els neulers als seus col·legues (col·legues?), els socialistes francesos, o bé és una ingènua irresponsable, capaç de prometre la lluna sense sabir ni on para, o bé és una cínica com una casa de pagès, disposada a realitzar promeses que considerava inviables i que no tenia cap intenció d'impulsar, en cas d'haver assolit la presidència de la república.

Com us podeu imaginar, a la senyora Royal, a França, li han dit de tot excepte "bonica", i fins és possible que s'hagi cruspit ella soleta el crèdit popular que encara conservava. i és que ja se sap que els polítics poden mentir o guarnir una mica les seues promeses, però fer-ho i explicar-ho després per televisió constitueix una magnífica exhibixió de falta de seny o excés de supèrbia. En qualsevol cas, res de nou sota el sol, però també res de bo per al futur polític d'aquesta estrella ascendent -i ara extingida!- que va ser Ségolène Royal, també coneguda com la "Zapatera de França".

Article de Miquel Pueyo publicat al diari Segre el 24/6/2007.