Bé, davant del poc èxit de les preguntes sobre política 2.0 (al post de web 2.0), dono exemple i m'animo a comentar el tema. Com ja sabeu, sóc informàtic, i per tant conec bé la web 2.0 i per tant crec que estic en condicions de establir un paral·lelisme amb la política 2.0.
Què és, en essència, el que defineix si una web és 2.0 o no ho és? En essència és que, al darrera de la web, hi ha una xarxa social: un grup de gent que té més força que un perfil concret. Així, per exemple, a la wikipèdia, la figura de l'il·lustrat que fa l'enciclopèdia desapareix. Al youtube, tothom pot passar a ser el"director". Gràcies als blogs tothom pot tindre una pàgina web. Etc.
La Jordina em va comentar que, en una xerrada amb el Donaire, aquest va posar com a exemple de política 2.0 un polític (de navarra?) que va proposar al seu blog a la gent que digués el que creia cadascú que havia de dir al discurs de nosequè. I després ell va fer el discurs en funció dels comentaris (corregeix-me si m'equivoco, sento la poca concreció de les dades).
Això, en la meva opinió, no és política 2.0. Veieu la diferència amb la wikipèdia, per seguir amb el paral·lelisme? És com si a la wikipèdia hi hagués un il·lustrat que decidís què posar i què no. Està molt bé demanar la opinió a la gent, però això sempre s'ha fet, ja sigui preguntant al carrer o trucant per telèfon. No hem de limitar-nos a pensar que la política 2.0 sigui utilitzar la web 2.0, em nego a pensar això.
El que diré ara pot semblar radical però, en la meva opinió, per assolir un paradigma 2.0, on les coses es creen a partir de la col·laboració, implicació, i confiança de tothom, la figura del polític hauria de desaparéixer (passant a ser tots, en certa manera, polítics).
Quines són les eienes per a permetre la participació de tothom i per a eliminar la figura o professió del polític? És un tema que dona per a molt, ja veurem un altre dia!
7 comentarios:
*
Ufff nen, cada dia t'entenc menys!!!
Jjajaja... és conya home... Aquests pensaments filosòfico-político-internautes 2.3., són genials.
Al cap i a la fi, una cosa és ben clara: internet és una eina fonamental per a la millora de qualsevol xarxa política, social; del tipus que sigui.
També és evident que hi ha sistemes més interactius que altres, però penso que tots tenen el seu puntet d'utilitat... si es treballen dia a dia.
Ara bé, al meu entendre, la clau està en combinar-los tots alhora, amb més o menys intensitat, segons el moment.
*
De passada, posats a dir-nos coses que no acabem d'entendre massa, t'anomenaré un conte que m'explicava sempre el meu abuelo:
-"Las lágrimas de un Chorizo, reposando sobre un Jamón"-.
Sempre me l'explicava abans de dinar... No sé per què...
*
Bones Albert!
M'intentaré explicar millor jaja!
Lo del plàtan, la patata i tal, mira el post anterior. Em vaig compromentre a parlar de això i mira, ho he fica aquí, quedant un resultat una mica absurd (cosa que m'encanta!)
En quant al tema serio:
precisament vull evitar que es pensi que la política 2.0 (el futur de la política?) és simplement utilitzar les tecnologíes. He fet el paral·lelisme amb la web 2.0 per explicar què hauria de tenir la política 2.0 per ser realment 2.0 (en la meva opinió), i això és que tothom participi activament (de la mateixa manera que la wikipèdia, web 2.0 total, és una enciclopèdia que fa tothom, sense distincions, sense jerarquíes), on tothom no només dóna la seva opinió sinó que participa activament.
Per tant, no parlo de aprofitar la tecnología, sinó de un possible futur panorama polític.
En fi, ens veiem dissabte, no?
sort que estaves "bloquejat" eric! jejeje molt be, molt bon post! tot i que no tan radical com tu... comparteixo molts dels pensaments 2.0.
una abraçada bizochin!
Jor
PS: recorda calçotets marcats i sac de dormir dissabte, eh!
Estic començant a pensar que soc un radical, jaja.
En serio, el tema està molt verd encara, tot el que pugui dir són divagacions...
PD: recordo, recordo ;)
les eines 2.0 són totalment necessàries per la política 2.0, però no suficients.
eines 2.0 amb una percepció 1.0 no dona ni de lluny a aquesta nova política en xarxa, el resultat és una política snob.
per això s'ha de canviar al mateix temps la percepció i les eines. l'una sense l'altra no arribarà enlloc.
petons i emocions
El polític en qüestió és ni més ni menys que el president d'Extremadura i el post a què fas referència és aquest .
I aquí pots veure el power point que et comentà la Jordina.
Bona feina!!
Gràcies pels enllaços, m'han agradat molt les diapositives. En quedo amb aquesta, que resumeix el post (i que la maria va estar atenta).
fins demà.
Publicar un comentario