lunes, 14 de enero de 2008

I ens atrevim amb l'anglès...(generació paupèrrima)

Em vaig quedar bocabadat quan em vaig adonar de que la classe d'Edició Digital del màster que estic cursant (Màster en interacció Persona-Ordinador) tractava sobre com redactar una notícia. Com fer-ho correctament, s'entén. Bé, si fem un cop d'ull als resultats, potser no s'entén. El nivell de redacció en general de la nostra generació és desastrós. PAUPÈRRIM.

Ni tan sols els més independentistes catalanistes defensors de la llengua salven la incultura predominant. No només es cometen faltes d'ortografía horribles, sinó el que és pitjor: no se sap redactar!!! Comes que son menjades, conjuncions causals que son causa perduda i pronoms relatius sense relació! El resultat és un text que senzillament no s'entèn. S'ha de refer de zero.

Escric aquestes paraules colmat d'una barreja de ràbia i vergoña. ¿Què és ens receptarà un metge que no sap redactar? ¿Com s'explicarà un arquitecte que no sap escriure? Perquè si en un màster hi ha aquest nivell, poc marge ens queda de millora.

Una cosa és clara: el sistema educatiu falla estrepitosament. Horrorosament. Saber redactar, escriure, i entendre és la base de la societat. Les matemàtiques no poden existir sense problemes ben redactatats. Els problemes ben redactats no poden ser resolts si no són ben entesos. I no sabem fer ni una cosa ni l'altra. L'educació pública necessita urgentment:

  • Més professors per a tenir un ràtio d'estudiants per aula menor, i per tant una millor atenció.
  • Prestar especial atenció als immigrants, oferint eines per l'aprenentatge del castellà i del català. Eines de qualitat, és clar.
  • Nul·la permisivitat. Vaig viure una època de la ESO en què un alumne amb gairebé totes les assignatures suspeses podía passar. Tot sigui per dir que un 90% dels alumnes aprova la ESO! Fruit d'això, per cert, més endavant va repetir MIG CURS de segon de batxillerat. Massa tard, amics.
  • Pujar el llistó. Requeriments mínims més alts. Si més no, que tot el que surti de l'institut que sàpigui redactar.
Em sembla que queda clar que hi ha moltísimes coses per millorar la qualitat de l'ensenyament. Però és clar, queda més rimbombant impartir classes en anglès, signe inequívoc d'ensenyança de qualitat! (ja se sap, anglès = qualitat !)


Versión en castellano (je pense à toi, mamie!)

6 comentarios:

Anónimo dijo...

És metge, no metje

Eric Alarcón dijo...

Tens toota la raó. Que consti que ha set un lapsus.
Ale, ja se m'ha desvirtuat el post.

Ramon Xuriguera dijo...

Amb tota la bona intenció del món, al tractar-se d'aquest tema crec que hauries pogut utilitzar un corrector ortogràfic. Desvirtuo una mica més, jaja:

entèn
podía
vergoña
rimbombant
moltísim (moltíssim)

He intentat no fer faltes...

Eric Alarcón dijo...

Es que per a mac no hi ha corrector en català :( (exceptuant al openoffice). Si ej que sou uns cabroncetes XD, bàsicament el que volia dir és que no s'entenen alguns (molts) escrits!

Però bé, si l'únic que es critica del post és això, suposo que esteu 100% d'acord! Alguna falta més? I en castellà?

Ramon Xuriguera dijo...

Jajaja... Sí, totalment d'acord amb la resta del post.

alberttorracabello dijo...

*

Doncs és veritat el que dius, Eric.

A vegades, en comptes d'aixecar massa la bandera... és més aconsellable posar-se a llegir algun llibre d'ortografia :)

Això no vol dir que ambdues coses no siguin possibles, eh...

Jo tampoc vull desvirtuar a ningú!!! ;)

L'important, en tots els casos, és estimar la llengua, però més encara, la gent que la parla.

*