Hola. No em dic Josep, ni Eduard, ni Luis Ricardo, ni Canduterio. No sóc una noia, i no tinc ni un, ni dos, ni vint-i-tres anys. Els meus ulls no són de color blau. En quant a caràcter, podríem dir que no sóc impulsiu, i tampoc em considero antipàtic.
¿Us feu una idea de com sóc? El mateix em passa quan algú em diu que és antimonárquic; o anti espanyolista; o anti-el-que-sigui. Ara s'ha posat molt de moda ser anti monàrquic. Sí, dic que és una moda, porquè curiosament fins que uns il·luminats han cremat fotos del rei no han brotat. Perquè com tots els "anti" no mostren la seva alternativa.
¿Cal odiar per estimar? Jo no sóc antimonàrquic: jo sóc republicà.
5 comentarios:
Visca la Repúbica! Dues vegades púbica!
Ep Eric sóc el Tomàs! Et deixo el blog que hem fet amb uns colegues. Espero que el visitis tal com faig jo amb molt de gust el teu!
encefalodeath.blogspot.com
Ja teniu un lector asidu suscrit amb rss i tot. Us desitjo que us en aneu molt de l'olla!
*
Ben dit nanu...
Aquí.. crítiques constructives... jijijiij..
Res de cremar per cremar..!!!!
Això ho feien abans amb les bruixes.. i oita quantes en queda de "sueltes" pel món.. ;)
..Senyal que això de les "cremors" no dóna resultats.
Millor fer-ho a la teva manera.. i reivindicar el que un estima!!!
*
Visca la República!
Cla que si...jeje.
"Vive la republique! Vive la France!". Us imagineu que aquí acabessin els mítings dient "Viva la monarquía, viva España (o Catalunya)!". Sería un escandol, senyal de que no n'estem orgullosos, ni de la monarquia, ni de cap patria, del qual me'n alegro.
Un saludo!
Publicar un comentario