És un meme que em sembla una mica friki, és molt extrany això de recordar-se'n de començaments de llibres...Jo, curiosament, en recordo un. Per tal de que m'entengueu millor us presentaré la meva memòria. Memòria, lector, lector, memòria.
Memòria sensorial
Memòria icònica: ara mateix tinc en aquesta memòria les lletres que estic escribint
Memòria ecoica: les últimes notes de la cançó que estic escoltant (the model, belle & sebastian)
Memòria de treball
Hi tinc la informació necessària per a ser capaç de redactar aquest post...
Memòria a llarg termini (i ara contesto al meme...)
Aquí, ufff, hi ha moltes coses, no acabariem mai. Com que escric això només per justificar la estupidesa de frase de inici de llibre que recordo (ara us explicaré per què), us transcriuré altres coses estúpides que recordo (com justificant que el meu cervell és així de inútil):
-Definició de al·lè: Propadiè, hidrocarbur insaturat obtingut per l'acció del zinc en pols sobre el -2.3 dicloropropè, per piròlisi de l'isobutilè o per electròlisi dels itaconats.
-Frase de un credit variable de teatre que vaig fer a la ESO, i que ni tan sols la recitava jo : La ironia i el gir enginyos, han permés al teatre ensenyar-nos les virtuds de la vida: estem atents, riem (ep, si cal!), plorem (ep ep, si cal també), però sobretot, aprenem-ne.
-Inici de un llibre en anglès que no m'he llegit mai (i per fi contesto al meme!!): It has been my habit for many years to take a nap after a lunch.
Bé, suposo que em demanareu explicacions:
La primera, simplement vaig obrir el diccionari i vaig trobar aquesta definició. Em va agradar tant que la vaig llegir i rellegir, i se m'ha quedat. Evidentment no tinc ni la més remota idea de que són els itaconats ni l'isobutilè.
La segona, recordo que cadascú ens haviem d'aprendre una frase. La meva no era aquesta, però un amic meu (el Victor) em va repetir tantes vegades la seva a l'hora del pati, que se m'ha quedat. Per suposat, la meva no se ni que que anava.
La terçera, objecte del meme que ens ocupa, és de un llibre que es va llegit mon pare. Com que el tio tenia un examen d'anglès, se la va aprendre per intentar colar-la. Desgraciadament el seu mètode d'aprenentatge va resultar ser repetir la frase una i altra vegada en veu alta, i se m'ha quedat. Casualitats de la vida que era la primera frase d'un llibre, i que anys més tard em serviria per contestar un meme...Ah! per cert! no tinc ni la més mínima idea de quin llibre és, si algú ho sap serà ben rebut!
Passo el meme a l'oriol yuguero i al Ruben Anye o Añe, el mapache humà, per si troba la contrasenya del seu blog (i si no, pos re XD).
Per cert, estaré uns dies (una setmana potser) que no crec que pugui ficar res al blog, ja que marxaré i se m'està acumulant la feina del treball de final de carrera, i un parell de pràctiques. Mentrestant els fans em podeu seguir enviant cartes o emails, ja siguin d'amor o de sexe, m'és igual, les llegiré gustusament i les contestaré a través del blog.
No hay comentarios:
Publicar un comentario