A punta cana!

Com molts ja sabreu, aquest dimarts marxo a Punta cana (República Dominicana) durant una setmaneta (torno el dimecres dia 9). Ja us contaré que se sent en un paradís artificial de cartró, a base de hotels de luxe, jacuzzis, mojitos i caipirinyes.

Espero que les vivencies, experiencies i moments que passem alli tots plegats donguin per un llarg post a la tornada. Fins llavors!

PD: Parlant amb la gent me n'he adonat de que ningú ha pillat una parida semi-oculta en aquest post, així que ho explicaré explicitament: Luis Miguel Herda ve a ser Luismi Herda, així com Jeniffer Tals és Jenny Tals. Ale, heu d'estar més atents!

Lliçó de democràcia

Els françesos hem donat en aquestes eleccions presidencials una lliçó de democràcia...es calcula que hi ha hagut només un 15% d'abstenció! I no m'extranya, mireu la cua que s'ha format a Barcelona (clic sobre la imatge per ampliar)...


Megacua (aproximadament la meitat d'ella)


El "manuchi" i jo entrenant el canell per votar (i.e. fent el mongol)

Ta mare és de porexpan

Estic plorant de la risa, necessito compartir amb vosaltres aquesta cançó de uns tals pagesos cantant:

Ça c'est l'café

Il parait incroyable que je ne sois pas addict au café, étant cette chanson une de mes préférées de l'enfance.




La vieille dame a mal aux jambes
pour monter elle prend l'ascenseur
ça dure depuis des anées
elle sait ménager son coeur
tous les matins elle se boit un grand bol de tilleul
en s'disant c'est pas d'la chance d'avoir toujours mal aux guibolles

alors à ce moment là la fée de café est passé
dans son tilleul ella a jeté trois petits grains de café
et quand la vielle dame elle a bu personne ne l'a reconnu
ella a couru dans l'escalier
du rez de chaussée au dernier
sans arrêt
depuis on n'peut plus l'arrêter

bah pourquoi!

Ça c'est l'café
qui fait son effet
même si'l est au lait
la caféine y est

Le vieux facteur a les jambes usées bien trop dur son boulot
il marche depuis des anées à côté de son vélo
tous les matins is se boit un grand bol de bouillon
en s'disant c'est pas du pot d'avoir les guibolles en coton
alors à ce moment là la fée de café est passé
dans son bouillon ella a jeté trois petits grains de café
et quand le vieux facteur a bu personne ne l'a reconnu
il a sauté sur son vélo
is a dépassé les motos
les autos
on ne le r'verra pas d'sitôt

bah pourquoi!

Ça c'est l'café
qui fait son effet
même si'l est au lait
la caféine y est

Amulette

"Espejo de lo que somos"

"Espejo de lo que somos" és el nou lema de la campanya publicitària de telemadrid. No sé si ho han fet aposta els de telemadrid, o és el subconscient, però...

Déjalo ya, Acebes

Ángel Acebes ha quedat en evidència. No calen opinions, com aquest intent. Intent infantil i cutre de acusar a l'altre del que tú ets (això no era un punt clau de la propaganda nazi?). Com diu El Periódico, "déjelo ya, señor Acebes"

Us deixo amb una vinyeta de Forges de fa 3 anys però terriblement actual.

Per si no ho podeu llegir:

Agudeza visual
Averiguar en menos de 5'' a qué pardido político pertenece este portavoz...

"Deberías cambiar de estrategia en las ruedas de prensa, Ángel: los periodistas no sólo no de creen ya tus milongas: ahora hasta las bailan"

Torna l'acció bloggera!

Primer de tot, si em permeteu, contestaré a l'allau de preguntes que m'han arribat al email durant aquesta setmana santa. En realitat no és exactament una allau, sinó més aviat un petit deslliçament de neu. Bé, més aviat són boles de neu, que només he rebut dues preguntes, us teniu que esforçar més. Vosaltres les llençeu, jo les agafo!

Luis Miguel Herda, de Pobla Mafumet, m'escriu:

Hola Eric, com va tot?
He sentit dir que ja començen a baixar els pisos. Què té de certa aquesta afirmació?”

Hola, et puc dir Luismi?
Doncs no ho sé, però espero que no baixin molt més, que visc en un primer.


Jennifer Tals, de Benissanet, pregunta:

Iep hola Eric.
Què opines sobre el polèmic video de telemadrid?”

(nota: veure el video al blog de la Jordina)
És extremadament indignant que obliguin a ficar el cartell de "NO FUMAR" en català! Mola molt més en castellà...

Animeu-vos a escriure més preguntes! ericalarconcochin@gmail.com

Nou meme

Del blog de la maria m'arriba un nou meme. Es tracta de dir si recordem com comença algun llibre, que, pel que sigui ens ha quedat.

És un meme que em sembla una mica friki, és molt extrany això de recordar-se'n de començaments de llibres...Jo, curiosament, en recordo un. Per tal de que m'entengueu millor us presentaré la meva memòria. Memòria, lector, lector, memòria.

Memòria sensorial

Memòria icònica: ara mateix tinc en aquesta memòria les lletres que estic escribint
Memòria ecoica: les últimes notes de la cançó que estic escoltant (the model, belle & sebastian)

Memòria de treball

Hi tinc la informació necessària per a ser capaç de redactar aquest post...

Memòria a llarg termini (i ara contesto al meme...)

Aquí, ufff, hi ha moltes coses, no acabariem mai. Com que escric això només per justificar la estupidesa de frase de inici de llibre que recordo (ara us explicaré per què), us transcriuré altres coses estúpides que recordo (com justificant que el meu cervell és així de inútil):
-Definició de al·lè: Propadiè, hidrocarbur insaturat obtingut per l'acció del zinc en pols sobre el -2.3 dicloropropè, per piròlisi de l'isobutilè o per electròlisi dels itaconats.

-Frase de un credit variable de teatre que vaig fer a la ESO, i que ni tan sols la recitava jo : La ironia i el gir enginyos, han permés al teatre ensenyar-nos les virtuds de la vida: estem atents, riem (ep, si cal!), plorem (ep ep, si cal també), però sobretot, aprenem-ne.

-Inici de un llibre en anglès que no m'he llegit mai (i per fi contesto al meme!!): It has been my habit for many years to take a nap after a lunch.


Bé, suposo que em demanareu explicacions:

La primera, simplement vaig obrir el diccionari i vaig trobar aquesta definició. Em va agradar tant que la vaig llegir i rellegir, i se m'ha quedat. Evidentment no tinc ni la més remota idea de que són els itaconats ni l'isobutilè.

La segona, recordo que cadascú ens haviem d'aprendre una frase. La meva no era aquesta, però un amic meu (el Victor) em va repetir tantes vegades la seva a l'hora del pati, que se m'ha quedat. Per suposat, la meva no se ni que que anava.

La terçera, objecte del meme que ens ocupa, és de un llibre que es va llegit mon pare. Com que el tio tenia un examen d'anglès, se la va aprendre per intentar colar-la. Desgraciadament el seu mètode d'aprenentatge va resultar ser repetir la frase una i altra vegada en veu alta, i se m'ha quedat. Casualitats de la vida que era la primera frase d'un llibre, i que anys més tard em serviria per contestar un meme...Ah! per cert! no tinc ni la més mínima idea de quin llibre és, si algú ho sap serà ben rebut!

Passo el meme a l'oriol yuguero i al Ruben Anye o Añe, el mapache humà, per si troba la contrasenya del seu blog (i si no, pos re XD).

Per cert, estaré uns dies (una setmana potser) que no crec que pugui ficar res al blog, ja que marxaré i se m'està acumulant la feina del treball de final de carrera, i un parell de pràctiques. Mentrestant els fans em podeu seguir enviant cartes o emails, ja siguin d'amor o de sexe, m'és igual, les llegiré gustusament i les contestaré a través del blog.

GPS? nah...google maps!

Google maps ens troba el viatge més econòmic que poguem trobar. Us poso un exemple, de lleida a nova york. Atents al pas nº 37!!!.

actualització: error en l'enllaç arreglat.