Em vaig quedar bocabadat quan em vaig adonar de que la classe d'Edició Digital del màster que estic cursant (Màster en interacció Persona-Ordinador) tractava sobre com redactar una notícia. Com fer-ho correctament, s'entén. Bé, si fem un cop d'ull als resultats, potser no s'entén. El nivell de redacció en general de la nostra generació és desastrós. PAUPÈRRIM.
Ni tan sols els més independentistes catalanistes defensors de la llengua salven la incultura predominant. No només es cometen faltes d'ortografía horribles, sinó el que és pitjor: no se sap redactar!!! Comes que son menjades, conjuncions causals que son causa perduda i pronoms relatius sense relació! El resultat és un text que senzillament no s'entèn. S'ha de refer de zero.
Escric aquestes paraules colmat d'una barreja de ràbia i vergoña. ¿Què és ens receptarà un metge que no sap redactar? ¿Com s'explicarà un arquitecte que no sap escriure? Perquè si en un màster hi ha aquest nivell, poc marge ens queda de millora.
Una cosa és clara: el sistema educatiu falla estrepitosament. Horrorosament. Saber redactar, escriure, i entendre és la base de la societat. Les matemàtiques no poden existir sense problemes ben redactatats. Els problemes ben redactats no poden ser resolts si no són ben entesos. I no sabem fer ni una cosa ni l'altra. L'educació pública necessita urgentment:
- Més professors per a tenir un ràtio d'estudiants per aula menor, i per tant una millor atenció.
- Prestar especial atenció als immigrants, oferint eines per l'aprenentatge del castellà i del català. Eines de qualitat, és clar.
- Nul·la permisivitat. Vaig viure una època de la ESO en què un alumne amb gairebé totes les assignatures suspeses podía passar. Tot sigui per dir que un 90% dels alumnes aprova la ESO! Fruit d'això, per cert, més endavant va repetir MIG CURS de segon de batxillerat. Massa tard, amics.
- Pujar el llistó. Requeriments mínims més alts. Si més no, que tot el que surti de l'institut que sàpigui redactar.
Em sembla que queda clar que hi ha moltísimes coses per millorar la qualitat de l'ensenyament. Però és clar, queda més rimbombant impartir classes en anglès, signe inequívoc d'ensenyança de qualitat! (ja se sap, anglès = qualitat !)
Versión en castellano (je pense à toi, mamie!)Y nos atrevimos con el inglés...(generación paupérrima)Me quedé boquiabierto cuando me di cuenta de que la clase de Edición Digital del máster que actualmente curso (Máster en Interacción Persona-Ordenador) trataba sobre cómo redactar una noticia. Como hacerlo correctamente, se entiende. Bien, si echamos un vistazo a los resultados, quizás no se entiende. El nivel de redacción en general de nuestra generación es desastroso. PAUPÉRRIMO.
Ni siquiera los más independentistas catalanistas defensores de la lengua salvan la incultura predominante. no sólo se cometen crímener ortográficos perfectos, sino lo que es peor: no se sabe redactar!! Comas que son comidas, conjunciones causales que son causa perdida y pronombres relativos sin relación! El resultado es un texto que simple y llanamente no se entiende. Se ha de rehacer.
Escribo estas palabras colmado de una mezcla de rabia y vergüenza. ¿Qué nos recetará un médico que no sabe redactar? ¿Cómo se explicará un arquitecto que no sepa escribir? Porque si en un master hay éste nivel, inequívocamente el no saber redactar no supone ninguna barrera. Y lo que es peor, no existe margen de mejora.
Una cosa está clara: el sistema educativo falla estrepitosamente. Horrorosamente. Saber redactar, escribir y entender es la base de la sociedad. Las matemáticas no pueden existir sin problemas bien redactados. un problema bien redactado no tiene razón de ser si no son bien entendidos. Y no sabemos hacer una cosa ni la otra. La educación pública necesita urgentemente:
- Más profesores para tener un ratio de estudiantes por aula menor, y por ende una mejor atención.
- Prestar especial atención a los inmigrantes, ofreciendo herramientas para el aprendizaje del castellano y del catalán. Herramientas de calidad, claro.
- Nula permisividad. Viví una época de la ESO (Enseñanza Secundaria Obligatoria) en la que un alumno con casi todas las asignaturas suspendidas podía pasar de curso. Todo sea para que los políticos se puedan vanagloriar de haber traído un 90% de aprobados. Fruto de esto, por cierto, más adelante repitieron LA MITAD de los alumnos segundo de bachillerato. Demasiado tarde, amigos.
- Subir el listón. Requerimientos más altos. O por lo menos que todo el que salga del instituto sepa redactar.
Queda claro que hay muchísimas cosas por hacer para mejorar la calidad de la enseñanza. Pero por supuesto, queda más rimbombante fomentar la impartición de clases en inglés, símbolo inequívoco de que nuestra educación es de calidad! (ya se sabe, inglés = calidad !)
6 comentarios:
És metge, no metje
Tens toota la raó. Que consti que ha set un lapsus.
Ale, ja se m'ha desvirtuat el post.
Amb tota la bona intenció del món, al tractar-se d'aquest tema crec que hauries pogut utilitzar un corrector ortogràfic. Desvirtuo una mica més, jaja:
entèn
podía
vergoña
rimbombant
moltísim (moltíssim)
He intentat no fer faltes...
Es que per a mac no hi ha corrector en català :( (exceptuant al openoffice). Si ej que sou uns cabroncetes XD, bàsicament el que volia dir és que no s'entenen alguns (molts) escrits!
Però bé, si l'únic que es critica del post és això, suposo que esteu 100% d'acord! Alguna falta més? I en castellà?
Jajaja... Sí, totalment d'acord amb la resta del post.
*
Doncs és veritat el que dius, Eric.
A vegades, en comptes d'aixecar massa la bandera... és més aconsellable posar-se a llegir algun llibre d'ortografia :)
Això no vol dir que ambdues coses no siguin possibles, eh...
Jo tampoc vull desvirtuar a ningú!!! ;)
L'important, en tots els casos, és estimar la llengua, però més encara, la gent que la parla.
*
Publicar un comentario