(Clic para ampliar)
jueves, 28 de junio de 2007
Impresionante foto
(Clic para ampliar)
Rosas para la memoria
Sabemos que mientras dormimos consolidamos en nuestra memoria aquello que hemos aprendido durante el día. Científicos alemanes han observado que percibir un olor durante el sueño puede mejorar esta memoria y ayudarnos a recordar.
La memoria declarativa es aquella que contiene la información sobre el mundo que nos rodea y nuestras experiencias. Su consolidación durante el sueño depende de la actividad del hipocampo.
Los científicos han demostrado que este proceso se puede ver afectado por un olor. En el estudio, un grupo de voluntarios olió aroma de rosas mientras aprendían. Algunos de ellos volvieron a oler este mismo aroma mientras dormían, en la fase no REM del sueño.
A la mañana siguiente, se les hizo una prueba de memoria. Aquellos que habían olido el aroma durante el aprendizaje y el sueño, obtuvieron los mejores resultados. Este hallazgo es la primera evidencia del efecto del olor en la formación de la memoria mientras dormimos.
fuente
Recordatorio personal: A partir de ahora:
-Estudiar con un calcetín sudado pegado a la nariz (más barato que las rosas)
-Dormir con un calcetín sudado pegado a la nariz
-Ir al examen con calcetines sudados (con un calcetín pegado a la nariz sospecharán de chuleta)
La memoria declarativa es aquella que contiene la información sobre el mundo que nos rodea y nuestras experiencias. Su consolidación durante el sueño depende de la actividad del hipocampo.
Los científicos han demostrado que este proceso se puede ver afectado por un olor. En el estudio, un grupo de voluntarios olió aroma de rosas mientras aprendían. Algunos de ellos volvieron a oler este mismo aroma mientras dormían, en la fase no REM del sueño.
A la mañana siguiente, se les hizo una prueba de memoria. Aquellos que habían olido el aroma durante el aprendizaje y el sueño, obtuvieron los mejores resultados. Este hallazgo es la primera evidencia del efecto del olor en la formación de la memoria mientras dormimos.
fuente
Recordatorio personal: A partir de ahora:
-Estudiar con un calcetín sudado pegado a la nariz (más barato que las rosas)
-Dormir con un calcetín sudado pegado a la nariz
-Ir al examen con calcetines sudados (con un calcetín pegado a la nariz sospecharán de chuleta)
miércoles, 27 de junio de 2007
Que fàcil és detruir-ho tot...
Hi ha gent capaç de destruir-ho tot d'un dia per l'altre. Vull oferir a aquestes persones la oportunitat de destruïr el meu blog també, amb el botó que trobareu a continuació:
lunes, 25 de junio de 2007
Plegar, mentir...
MIQUEL PUEYO - SEGRE
Les eleccions provoquen víctimes. A les Balears, l'encara president Jaume matas ha anunciat la seua retirada de la política, en el mateix moment d'adonar-se -desprès de quatre setmanes de dinars i negociacions- que Unió Mallorquina no atorgaria al PP el suport parlamentari imprescindible perquè tornés a governar. No sé què pensaran els electors baleàrics de la inconstància del candidat popular, si tenim en compte que és un polític certament valuós i intel·ligent, però també un home que ha descobert ben aviat que això de l'oposició no fa per ell. Doncs hi podia haver pensat abans...
Mentrestant, a França, i gairebé al mateix dia, una altra perdedora ambiciosa -la candidata socialista Ségolène Royal, que ara aspira a empendre una depuració exhaustiva dels actuals dirigents del socialisme françès, començant pel seu ex-company François Hollande- ha declarat a un canal de televisió que si va fer figa a les eleccions presidencials és perquè li va tocar defensar promeses imposades pel seu partit -com la setmana de 35 hores i l'augment del salari mínim-, que ella considerava mancades de credibilitat. Doncs va ben orientada la senyora Royal perquè si creu sincerament que d'aquesta manera s'espolsa la responsabilitat dels resultats electorals, carregant els neulers als seus col·legues (col·legues?), els socialistes francesos, o bé és una ingènua irresponsable, capaç de prometre la lluna sense sabir ni on para, o bé és una cínica com una casa de pagès, disposada a realitzar promeses que considerava inviables i que no tenia cap intenció d'impulsar, en cas d'haver assolit la presidència de la república.
Com us podeu imaginar, a la senyora Royal, a França, li han dit de tot excepte "bonica", i fins és possible que s'hagi cruspit ella soleta el crèdit popular que encara conservava. i és que ja se sap que els polítics poden mentir o guarnir una mica les seues promeses, però fer-ho i explicar-ho després per televisió constitueix una magnífica exhibixió de falta de seny o excés de supèrbia. En qualsevol cas, res de nou sota el sol, però també res de bo per al futur polític d'aquesta estrella ascendent -i ara extingida!- que va ser Ségolène Royal, també coneguda com la "Zapatera de França".
Article de Miquel Pueyo publicat al diari Segre el 24/6/2007.
Les eleccions provoquen víctimes. A les Balears, l'encara president Jaume matas ha anunciat la seua retirada de la política, en el mateix moment d'adonar-se -desprès de quatre setmanes de dinars i negociacions- que Unió Mallorquina no atorgaria al PP el suport parlamentari imprescindible perquè tornés a governar. No sé què pensaran els electors baleàrics de la inconstància del candidat popular, si tenim en compte que és un polític certament valuós i intel·ligent, però també un home que ha descobert ben aviat que això de l'oposició no fa per ell. Doncs hi podia haver pensat abans...
Mentrestant, a França, i gairebé al mateix dia, una altra perdedora ambiciosa -la candidata socialista Ségolène Royal, que ara aspira a empendre una depuració exhaustiva dels actuals dirigents del socialisme françès, començant pel seu ex-company François Hollande- ha declarat a un canal de televisió que si va fer figa a les eleccions presidencials és perquè li va tocar defensar promeses imposades pel seu partit -com la setmana de 35 hores i l'augment del salari mínim-, que ella considerava mancades de credibilitat. Doncs va ben orientada la senyora Royal perquè si creu sincerament que d'aquesta manera s'espolsa la responsabilitat dels resultats electorals, carregant els neulers als seus col·legues (col·legues?), els socialistes francesos, o bé és una ingènua irresponsable, capaç de prometre la lluna sense sabir ni on para, o bé és una cínica com una casa de pagès, disposada a realitzar promeses que considerava inviables i que no tenia cap intenció d'impulsar, en cas d'haver assolit la presidència de la república.
Com us podeu imaginar, a la senyora Royal, a França, li han dit de tot excepte "bonica", i fins és possible que s'hagi cruspit ella soleta el crèdit popular que encara conservava. i és que ja se sap que els polítics poden mentir o guarnir una mica les seues promeses, però fer-ho i explicar-ho després per televisió constitueix una magnífica exhibixió de falta de seny o excés de supèrbia. En qualsevol cas, res de nou sota el sol, però també res de bo per al futur polític d'aquesta estrella ascendent -i ara extingida!- que va ser Ségolène Royal, també coneguda com la "Zapatera de França".
Article de Miquel Pueyo publicat al diari Segre el 24/6/2007.
sábado, 23 de junio de 2007
Dóna corda al "fal"
Iba a escribir este post en catalán pero no he podido. Necesitaba la palabra "fal" como traducción de falo, pero me da que no existe. Así no hay quien se motive a dar cuerda a nada. Ojo, que os veo venir, no quiero decir que si no hay falos no me motivo, no, es que bueno, es igual, no tengo porqué explicarlo. Como decía, he buscado en el diccionario de catalán la palabra "fal" y ¡no existe! cosa que me extraña mucho, ya que el himno de cataluña dice claramente "boooon cooooop de faaaal", y jolín, si no existe la palabra se va al carajo toda la magia de la canción y todo el ego de los catalanes.
En fin, que lo único que quería decir que muchas veces se nos acusa a los hombres de pensar a veces con el pene. ¡Eso no es cierto! ¡Siempre si piensa con el falo! A veces con el falo a secas, y otras con el encéfalo, que no deja de ser un falo.
En fin, que lo único que quería decir que muchas veces se nos acusa a los hombres de pensar a veces con el pene. ¡Eso no es cierto! ¡Siempre si piensa con el falo! A veces con el falo a secas, y otras con el encéfalo, que no deja de ser un falo.
viernes, 22 de junio de 2007
Suscribirse a:
Entradas (Atom)