El cap de setmana passat els companys Jordi Lumbierres, la Jordina i l'Arantxa ens havien preparat el cap de setmana "horitzó 2010", en el que havíem de millorar la organització de les jsc de lleida. La veritat és que quan em van dir que no podríem utilitzar el mòbil ni sortir de la casa on ens allotjariem, em va donar molt mal rollo i vaig decidir no anar-hi. Però després de reflexionar una mica, vaig decidir anar-hi, total, el mòbil no l'utilitzo mai i com a informàtic no surto de casa mai (atenció: la frase anterior és un tòpic que no vull alimentar massa; ho dic com a broma).
M'esperava trobar alguna cosa més "rallant" i monòtona, però realment va ser molt dinàmic (gràcies als jocs amb moraleja, momentos tangram, etc.), molt participatiu, i vam ser capaços de crear un genial ambient de treball en equip. Després d'aquest cap de setmana podem dir que:
- Sabem què és el que som, què volem ser, i com ho volem fer.
- Ara que sabem com volem fer les coses...toca fer-les!
- I sobretot toca fer-les en equip: hem demostrat que som un gran equip
En un moment determinat el Jordi ens va passar unes preguntes; una d'elles preguntava perquè estem a les jsc. Jo vaig contestar que perquè em plena. És solidaritat. És treballar per a una societat, i no per a una persona. Des del punt de vista personal, la solidaritat és un pilar més on recolzar-se, a part dels típics família/amics i treball. Sempre és millor tenir 3 potes que 2*, aíxí és més difícil quedar-se coix! Això, pensareu, no ve a cuento. Doncs una mica si...perquè gràcies a haver assitit aquí, sento com si haguès participat en el reforçament d'un pilar que és alhora meu i de tots. Moltes gràcies a tots!
I ara...fotos!
Momento Singstar!
Les guapes!
Eh... bacanal?
¿?
El profe i company Jordi
Canvia de línia! (la nostra campanya contra les drogues)
Ah! Per cert! us deixo amb una cançó de Madness, si si, de MADNESS, anomenada our house.
Si, és de madness...algú em deu un sugus... ;)
Una abraçada a tots!
*A vere quan tardeu en fer la típica broma...
